Què podem dir quan ens quedem sense paraules?

Com establim una comunicació que sigui eficaç i que, alhora, no renunciï a la interpretació? Com defensem la llibertat d’expressió si no atenem totes les expressions possibles?

L’actriu francesa Emmanuelle Laborit, autora de Le Cri de la mouette, és un referent de la lluita perquè la cultura també arribi a les persones sordes. Directora del Teatre Visual Internacional de París, té una llarga trajectòria, tant en teatre com en cinema.


Actriu des dels 9 anys, Emmanuelle Laborit ha actuat en teatre amb produccions de Ralph Robbins (Voyage au bout du métro), Thierry Roisin (Antigone, estrenada al Festival d'Avinyó), Philippe Carbonneaux (Pour un oui, pour un non), Marie Montegani (K.Lear), Jean-Claude Fall (Parole perdue). La seva interpretació a Les Enfants du Silence, dirigida per Jean Dalric i Levent Beskardès, li va valdre el premi Molière a la revelació teatral l'any 1993.
Paral·lelament al seu compromís amb el reconeixement de la llengua de signes francesa (LSF), l'any 2003 va assumir amb Jennifer Lesage-David la direcció de l'IVT (International Visual Theatre), i va inaugurar el 2007 a París el primer teatre de França dedicat a la llengua de signes, les arts visuals i corporals.
L'any 2011 va dirigir Héritages, la seva primera producció, amb l’assistència de l’autora i directora Estelle Savasta. El mateix any també va participar en l'adaptació en llengua de signes francesa de l'espectacle juvenil Traversée dirigit per Estelle Savasta. El 2013, va col·laborar com a autora i actriu en el nou espectacle d'IVT, A Sacred Boucherie, amb dramatúrgia de Pierre-Yves Chapalain i direcció de Philippe Carbonneaux.
En cinema, ha participat en projectes de Claude Lelouch (11''.09'.01 September 11), Christophe Schaub (Secret Love), Mehdi Charef (Marie-Line), Pascal Baeumler (Return to Life), Yves Angelo (Un air si pur), Roberto Faenza (La vida silenciosa de Marianna Ucria), Caroline Link (Més enllà del silenci), Felipe Vega (El sostre del món) i Ariane Mnouchkine (La nit miraculosa), entre altres.
Va publicar el 1994 Le Cri de la Mouette, una autobiografia que ha estat traduïda a 14 idiomes i va guanyar el premi Vérité. Als set anys, Laborit va descobrir la llengua de signes. Per fi es va obrir al món intel·ligible, es va tornar una nena riallera i "parladora". Al desordre de l'adolescència, s'hi va sumar la revolta davant l'ostracisme social a què es releguen les persones sordes. Així, molt ràpidament es va comprometre en la lluita fins a la victòria final: el seu triomf al teatre amb Les Enfants du silenci. Una lluita per donar a conèixer els drets dels cinc milions de persones amb discapacitat auditiva de França.


Continua endavant l’espai de diàleg, crítica i debat organitzat pel Teatre Lliure i dinamitzat per la filòsofa, assagista i professora Marina Garcés i per l’escriptor, periodista i activista cultural Albert Lladó, en el qual les eines de la dramatúrgia i la filosofia serveixen per posar sobre la taula els grans conflictes del present.

Al canal de Youtube del Teatre Lliure trobareu enregistrades totes les sessions de l’Escola de pensament.
Amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull en l’enregistrament de les sessions i subtitulació en anglès.