'Carlota Soldevila: discreció, compromís i llibertat'

"Jo vaig entrar al teatre per resistència cultural."
(Carlota Soldevila al programa Identitats, TVC, 11/05/1986)

“Un pilar del Lliure”. Aquesta és l’opinió unànime dels cinc entrevistats en parlar de Carlota Soldevila, actriu i fundadora del Teatre Lliure, en ocasió del centenari del seu naixement i de la presentació dels Ajuts a la creació que porten el seu nom.
Albert Boadella, Imma Colomer, Guillem-Jordi Graells, Domènec Reixach, Toni Sevilla reconstrueixen amb els seus testimonis el retrat d'aquesta figura cabdal de la història del Lliure des de la seva fundació, l’any 1976.
El cotxe fa d’altaveu dels records que han evocat els cinc testimonis, als quals se suma la veu mateixa de la Carlota, i que podeu escoltar agrupats per blocs temàtics, com si passéssiu pel dial de la ràdio.


LA RÀDIO

Emissora 1 - La Carlota
Definició de la seva personalitat, presència, valors i actituds.

Emissora 2 - Primers records
Els primers records dels entrevistats amb ella.

Emissora 3 - Suport a la creació
Suport al teatre català des dels anys 50 fins al Lliure.

Emissora 4 - Un pilar del Lliure
El “milió de la Carlota”. Fabià Puigserver.

Emissora 5 - El cotxe
Descripció del cotxe i evocació de la independència. Un element indissociable de la Carlota. L’expedició organitzada per facilitar la fugida d’Albert Boadella a França per el cas de La torna.

Emissora 6 Elitisme?
Orígens socials i entorn cultural. Filla de la II República Espanyola.

Emissora 7 - Anècdotes
La incògnita de la seva edat. El pis franc.

Emissora 8 - La veu de la Carlota
Fragments del programa Identitats, TVC, 11/05/1986


EL COTXE, SÍMBOL D’INDEPENDÈNCIA I DE GENEROSITAT

Un dels objectes que simbolitzen millor aquesta llibertat és el seu cotxe. La instal·lació que ocupa el vestíbul consta d'un Renault 5, el model que conduïa quan el projecte del Teatre Lliure va començar a caminar. Un cotxe que també posava a disposició dels amics i que va participar, entre els fets destacats pels entrevistats, en la comitiva que va permetre la fugida d’Albert Boadella cap a França, arran de la seva detenció per l’espectacle La torna amb Els Joglars.

El protagonisme respon tant a la seva disposició a avançar un mític ‘milió de pessetes’ (6.010 €) davant les petites i grans crisis econòmiques del teatre –als primers anys d'aventura compartida amb Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella, Muntsa Alcañiz, Domènec Reixach i Lluís Homar–, com al seu tarannà conciliador, discret, alegre, entusiasta i lliurat en cos i ànima al projecte artístic i vital del Teatre Lliure, que va convertir-se en un espai on podia desenvolupar la seva independència com a dona i situar-se com a emprenedora cabdal del teatre català dels anys 70.

Recollint les seves pròpies paraules, el cotxe va ser un símbol d’independència i de llibertat per a Carlota Soldevila i també –com el “milió de la Carlota”, els estalvis que sempre tenia a disposició del teatre– un mitjà per plasmar la seva reconeguda generositat envers els amics. Es tracta de l’objecte idoni per reflectir un moment històric col·lectiu i també personal. Un cotxe que apareix reiteradament en tots els records de les persones que la van tractar durant aquells anys fundacionals en el teatre català d'avui. L’espai central del vestíbul del Lliure de Montjuïc serà ocupat per un Renault 5 de color beix clar, amb matrícula del 1978. Aquest model va generar el màxim de consens entre els testimonis consultats quan es va iniciar aquesta recerca. Altres testimonis –tots coincidien en un to clar, en la presència de la seva gossa Maixa, i en la seva manteta de quadres– recordaven com a altres vehicles possibles un Simca 1100 i tres models de Seat (600, 127 i 124).


AMB LA COL·LABORACIÓ DE
Biblioteca de Catalunya i Arxiu de TV3