La presonera

En un escenari claustrofòbic, el protagonista manté pràcticament tancada l’Albertine, mentre es debat en l’infern de la gelosia.

Per tal de mantenir-la allunyada de les temptacions de Balbec, el protagonista s’emporta l’Albertine a París i s’instal·la amb ella a casa de la seva mare, aprofitant que ella és a Combray durant tot aquest període. Així, tots dos viuran sota el mateix sostre, sense més companyia que la serventa Françoise. Al llarg d’aquest volum es van descabdellant tots els sentiments derivats de la gelosia per les suposades relacions amoroses que l’Albertine potser manté amb altres noies. Gairebé com si es tractés d’una enquesta judicial, la noia és sotmesa a tot un seguit d’interrogatoris a partir dels quals el narrador va edificant tota una teoria de la possessió, de l’enamorament, de la gelosia, de la captivitat...

D’altra banda, el baró de Charlus organitza una vetllada a casa dels Verdurin durant la qual convida sobretot dones de l’aristocràcia que, encantades per l’èxit de la sessió, el feliciten a ell i no pas a l’autèntica amfitriona, la senyora Verdurin. A conseqüència d’això, aquesta improvisa allà mateix una venjança per enfonsar el baró davant dels membres del seu cercle i mira de fer que acabi partint peres amb el violinista Morel, amb qui continua mantenint una relació.


En ocasió del centenari d’A la recerca del temps perdut, la novel·la més emblemàtica de Marcel Proust, us oferim set recitals (un per cadascun dels set volums que formen l’obra) a partir de la traducció i tria de textos de Josep Maria Pinto. Les sessions són dirigides per Jordi Bosch i compten amb l’acompanyament de piano i violí.

Escrita entre 1908 i 1922, l’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle xx, i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps, l’espai i el jo a partir del que ell mateix va anomenar 'memòria involuntària'.

Les set sessions es poden venir a veure presencialment a l'Espai Lliure el primer dia d'emissió.