Qui és l'autor de l'escenari del món?

En un món on la creació de contingut s’ha convertit en un culte a l’originalitat permanent, descobrim que molts dels arguments de les sèries o pel·lícules que avui produeixen més impacte dialoguen, en realitat, amb trames que ja van ser exposades des del teatre molts segles enrere.

La tradició ens convida a actualitzar molts dels anhels i de les pors que ja van expressar autors com Shakespeare i, segons com estableixin els realitzadors i guionistes contemporanis aquesta corretja de transmissió, ens trobem amb projectes que, atenent aquesta herència, poden ser més innovadors en la seva producció formal o tecnològica.
Com funcionen els arquetips teatrals en les narratives audiovisuals? Els arguments universals són una condemna a la repetició o una oportunitat per transformar la tradició? És el déjà vu una creença delirant o una experiència de reconeixement?

L’amor possible o impossible, la fundació d’una nova pàtria, l’ambició (malaltissa) de poder, la venjança, el desdoblament de la identitat o la creació de vida artificial són només algunes d’aquestes “llavors immortals” que una vegada rere l’altra veiem actualitzades a les grans plataformes, i que ens converteixen en espectadors del present i, alhora, d’un passat que, com l’ara, va saber encarnar en els seus personatges les grans preguntes que encara ens produeixen perplexitat i, per tant, nous interrogants.

Jordi Balló és professor de Comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i Director del Màster en Documental de Creació. Ha escrit amb Xavier Pérez els llibres La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995); Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició (2005, Premi de la Crítica Serra d’Or) i El món, un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015). També és autor d’Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema (2000), un llibre sobre iconografia fílmica que ha tingut continuïtat en l’obra col·lectiva Motivos visuales del cine (2016), editat amb Alain Bergala. Ha estat director d’exposicions del CCCB (1998-2011), on ha comissariat mostres com ara El segle del cinema, La ciutat dels cineastes, Erice/Kiarostami, Totes les cartes. Correspondències fílmiques (premi Ciutat de Barcelona 2011) i Pasolini Roma. Premi Nacional de Cinema 2005.

Jorge Carrión és escriptor, crític cultural de La Vanguardia i del New York Times i codirector del Màster en Creació Literària de la UPF-BSM. Entre els seus llibres d’assaig destaquen Teleshakespeare (Errata Naturae, 2011), Librerías (Anagrama, 2013), Barcelona. Llibre dels passatges (Galaxia Gutenberg, 2017), Contra Amazon (Galaxia Gutenberg, 2019) i Lo viral (Galaxia Gutenberg, 2020). Ha estat traduït a quinze idiomes.

Al canal de Youtube del Teatre Lliure trobareu enregistrades totes les sessions de l’Escola de pensament.
Amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull en l’enregistrament de les sessions i subtitulació en anglès.