Oasis de la impunidad

Després de l’èxit internacional de Paisajes para no colorear, la companyia xilena La Re-Sentida presenta un espectacle de dansa en l’aportació del Teatre Lliure al festival Dansa metropolitana 2023.

Davant del quadre gegant d’un fantasma que no para de plorar, es desplega un espai opressor i liminar on éssers despresos de tota civilitat són instruïts per exercir i rebre violència, dansar belles coreografies i lloar imatges virils. Cossos adoctrinats per inspirar por i fer regnar el terror, la simple presència dels quals configura ‘l’espectacle del poder’.

Una peça que indaga de manera abstracta en les formes de violència que habiten i desborden els cossos policials de les nostres societats democràtiques, i que evoquen la dessacralització del cos humà com a l’única forma d’adoctrinament, de càstig i de control.


L'ORIGEN
Inspirat en l’estallido social, la revolta social que va recórrer els carrers de Santiago de Xile el 18 d’octubre de 2019 i que va omplir la Plaza Dignidad, Marco Layera i la seva companyia Teatro La Re-sentida emprenen una reflexió coreogràfica sobre la naturalesa de la violència que, a Xile, ha tancat la policia i els ciutadans en una dialèctica permanent. Aquest examen de les motivacions sistèmiques i individuals de la violència se centra, en particular, en el cantó de qui l’exerceix. Què connecta la convicció individual i la disciplina forçada? Qui mou els fils entre bambolines? Com es pot desencadenar l’agressió de les víctimes? I: qui pot retre comptes a l’oasi d’impunitat? Sis actors, dos ballarins i una escultura viva s’embarquen a la recerca de respostes.


LA PREMSA N'HA DIT...
“A Oasis de la impunidad, la festa és la bona vida de tots els seguidors de les classes mitjana i alta, que fan possible que els de dalt exerceixin el poder. [...] L’oasi significa, naturalment, Xile, que en realitat no ha arribat mai a un acord amb la seva passada dictadura. Continua vigent la constitució de la dictadura de Pinochet, per la qual cosa Xile és un dels països amb més desigualtat social del món: s’han privatitzat l’electricitat, l’aigua, l’educació, la salut i els sistemes de pensions. En una ocasió ens parla l’esperit de la societat, un espectre penjat en un oli a la paret (la veu, com sempre, surt distorsionada de la cinta) i que fa complir la llei i l’ordre per assegurar la possessió. Més endavant, l’actor de la Schaubühne, David Ruland, es planta en calçotets i botes de combat i defensa el seu compromís com a policia o soldat per la democràcia: "Nosaltres també som víctimes". Això sona amarg en el context de les protestes massives xilenes contra la desigualtat social del 2019, durant les quals el llavors president Sebastián Piñeda va fer disparar contra la gent. Molts va perdre un ull, alguns la vida.” Nachtkritik.de - George Kash

“Si bé el seu últim espectacle, Paisajes para no colorear, encara oferia molt de text i culminava en un manifest feminista, aquesta vegada el grup es basa gairebé exclusivament en el teatre d’imatges: escenes dràstiques, molt explícites físicament, que confronten implacablement el públic amb la brutalitat, amb la policia i l’exèrcit que van sufocar les protestes del 2019. […] Amb tot, la vetllada no és només teatre dràstic a cop de massa, sinó que també juga amb motius de la cultura zombi i del terror, com també de la història del pop i del cinema, que combina amb la realitat política iberoamericana. Certament, algunes coses només poden ser desxifrades completament pel públic xilè.” DasKulturblog.de - Konrad Koegler


PER SABER-NE MÉS
Bodies of power, de Joseph Pearson - Schaubühne Berlin
Cronologia de la revolta
La mirada del estallido social segons Rafa Cavada - Chilevisión
Una setmana de mobilitzacions i militarització a Xile: "no volem tranquil·litat, volem transformació", de Berta Camprubí i Meritxell Freixas - Directa.cat
El estallido de Santiago de Chile desde mi balcón, de Rafael Ortano - El País
Chile protesters: 'We are subjugated by the rich. It's time for that to end', de Jonathan Franklin, fotografies de Marcela Bruna - The Guardian
Proyecto A.M.A., històries de les víctimes de la violència