Les exposicions de la temporada 21/22 es concentren en la figura de Fabià Puigserver, escenògraf, director d’escena i fundador del Teatre Lliure. En ocasió del 30è aniversari de la seva mort i del 70è de la seva arribada a Varsòvia, li dediquem dos projectes expositius repartits entre Montjuïc i Gràcia, centrats en la seva etapa de formació a Polònia, a la dècada dels 50, quan el país era considerat una meca del món artístic i intel·lectual.
Exposicions i instal·lacions
Montjuïc
Slèvia: ecos i ressonàncies Fabià Puigserver
23/02 - 19/06/22
Vestíbul de Montjuïc
En ocasió del 30è aniversari de la mort de Fabià Puigserver, aquesta instal·lació és el segon projecte expositiu, després de la mostra del Lliure de Gràcia, centrats en la seva relació amb l’Europa central i de l’Est.
SLÈVIA és el nom amb què signava les seves obres mentre era a Varsòvia i de vegades a Barcelona, un nom que hem recuperat com a símbol del pont que en Fabià va construir entre Varsòvia i Barcelona, entre les seves cultures i, especialment, entre les seves tradicions escèniques.
Amb ‘Ecos i ressonàncies’ volem donar especial valor al seu llegat. Ecos els que encara s’escolten en l’herència que Fabià Puigserver ens ha deixat al teatre català i europeu. Ressonàncies les que es generen en dues sales tan emblemàtiques com la Fabià Puigserver i el Lliure de Gràcia.
Per aquest motiu hem creat una caixa de ressonància amb mides que mantenen una certa proporció amb el Lliure original. Una caixa escènica on es posen en joc actes que honoren la memòria: guardar-la, cuidar-la i ordenar-la per a què res no quedi en l’oblit, ni el més mínim detall.
Dins d’aquesta caixa hi trobareu tres accions que de manera consecutiva es desenvoluparan fins a finals de juny. La primera (23 febrer – 22 març) recull 80 llibres i alguns documents que el Fabià ens va deixar de la seva etapa polonesa, i per això comptarem amb experts que ens ajudaran a estudiar-los i catalogar-los. La segona acció (23 març - 21 d’abril ) recull més de 300 fotografies que professionals i amics propers a la seva feina ens ajudaran a catalogar i descriure. I la darrera acció (22 d’abril - 19 de juny) és la confecció col·lectiva d’un teló per tal de rendir homenatge tant al Fabià com a la seva mare que tant el va influenciar en la cura i els detalls amb què cosia.
Una instal·lació viva, activada amb experts en llengua eslava, professionals del teatre, amics i fins i tot ciutadans que no el coneixien, la participació dels quals tindrà un ressò i deixarà una petjada de gran importància dins l’Arxiu Lliure. Un espai de documentació amb tota la història dels més de 45 anys de vida d’aquest teatre. Creiem que una memòria que es construeix entre tots és el record més just per homenatjar el llegat de Fabià Puigserver.
Gràcia
Slèvia
30/09 - 30/06/22
Bar de Gràcia
“Puigserver va planificar i va construir el Lliure com un gran contenidor de miralls, on fins i tot els espectadors es poguessin veure com a actors-observadors a l’altra banda de la ficció.”
L’espai teatral, la caixa escènica sense escenari que va idear Fabià Puigserver, creava un joc de miralls, com descriu el dramaturg i director Jaume Melendres, que no només posava el públic dins la ficció mateixa sinó que jugava també a disposar-lo a diverses bandes, per tenir altres perspectives sobre una mateixa acció. Es trencava així la perspectiva arquitectònica del Renaixement, més coneguda com a la italiana. I es creava un teatre més lliure.
En aquesta exposició fotogràfica proposem també un joc de miralls, un primer pas cap a una retrospectiva sobre Fabià Puigserver en la seva estada a Polònia. Amb un nou paisatge social i cultural, cabdal a la seva etapa de formació. Sense aquesta experiència vital no podem entendre l’artista que avui coneixem. I els miralls ens serveixen també per veure’ns reflectits en la seva vida. Perquè, tal com va concebre el Teatre Lliure, ni viu ni mort no ens ha perdut –a nosaltres, al públic– de vista.
Slèvia és el pseudònim amb què signava les seves obres mentre era a Varsòvia, i encara algunes un cop tornat a Barcelona. Un nom amb el qual es reconeix en totes dues ciutats, i que hem rescatat com a prova del pont que va establir entre elles, encreuant sempre les dues cultures, especialment escèniques. Els textos que us presentem formen part d’una conversa amb el seu amic íntim i arquitecte de la nova seu del Lliure a Montjuïc, Manolo Núñez Yanowsky, que també té lligams amb l’Europa de l’Est. En aquesta conversa, el Fabià explica a cor obert com va ser la seva vida polonesa i quina visió tenia dels països de l’Europa central i de l’Est.
La influència teatral dels països d’aquesta Europa en reconstrucció i els 30 anys passats de la mort de Fabià Puigserver conflueixen aquesta temporada en una retrospectiva que us presentem tant aquí com, més endavant, a Montjuïc. Uns miralls que ens diuen qui va ser el Fabià a Polònia, i que ens reflecteixen, com un retrovisor, sobre els records que conservem d’aquella etapa vital seva.
[cita pertanyent a Jaume Melendres (Fabià Puigserver / a cura de Guillem-Jordi Graells i Antonio Bueso. Diputació de Barcelona : Fundació Teatre Lliure: Associació d’espectadors del Teatre Lliure: Institut del Teatre, 1996. P. 71)].