Dramatúrgies de la institució

A qui i, per què, anomenem ‘dinosaures’ culturals? Com la gestió pot ser eficaç i, al mateix temps, radical i transformadora? De quina manera establim protocols i pràctiques que no esdevinguin una burocratització de l’experiència compartida?

La investigadora i crítica cultural Joana Masó, autora de Tosquelles, curar les institucions, conversa amb l’actor Nil Martín, un dels impulsors del fanzine #FilaZero, des d’on el col·lectiu Novaveu es pregunta com apropar el teatre al públic més jove.


Nil Martín (Barcelona, 1998) és actor i comunicador cultural. És graduat en Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació (Art Dramàtic) per Eòlia. És co-coordinador, editor de taula i redactor del fanzín jove d’arts escèniques Fila Zero, impulsat per Novaveu, col·lectiu del qual forma part. A més, s’encarrega de la secció “Dame foco” del podcast Tardeo (Radio Primavera Sound) i col·labora en mitjans com Entreacte o ¡Poti-Poti! Magazine. Ha estat cocreador de la proposta de debat performatiu L’assemblea de les arts escèniques, i ha format part del jurat d’Embrions #8 del Festival Escena Poblenou (2021). Com a actor, ha treballat en espectacles com To like or not no like, d’Ada Vilaró (2021); El paradís del relat, de Jorge-Yamam Serrano (2021) o L’amor de Fedra, de Sarah Kane, amb direcció de Júlia Valdivielso (2019).

Joana Masó (Barcelona, 1978) és professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures. Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània d’Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou o Jean-Luc Nancy. Entre d’altres, ha editat els llibres següents: La llengua m’és l’únic refugi, d’Hélène Cixous, els textos de Jacques Derrida sobre art i estètica (amb G. Michaud, Penser à ne pas voir. Écrits sur les arts du visible 1979-2004; Artes de lo visible 1979-2004) i sobre arquitectura, Les arts de l’espace. Écrits et interventions sur l’architecture, o Teatro de gitanos y de la vida, de Juli Vallmitjana. Ha treballat en el comissariat d’exposicions i ha dirigit la col·lecció Ellago Ensayo. Des del 2017, coordina el projecte d’investigació El llegat oblidat de Francesc Tosquelles.